Flotation
SCIENCE IN ENGLISH.6è
Laboratory experiment. Flotation.
We did an experiment with water and salt to reproduce the flotation of the different seas and oceans.
Els Justos entre les Nacions
Israel té l'obligació moral de reconèixer, honrar i respectar, en nom del poble jueu, a aquelles persones no jueves que ajudaren als jueus en el moment de major necessitat, malgrat el gran risc que comportava fer-ho. Les accions dels Justos serveixen d'exemple per les futures generacions. El seu exemple inculca la lliçó de que la vida és un valor suprem. Aquest és el significat del lema -pres del Talmut (en hebreu, "estudi" o "ensenyament", és un cos literari d'importància i autoritat màixima pel judaisme)- inscrit en la medalla dels Justos Entre les Nacions:
"Aquell que salva una vida,
és com si hagués salvat el món sencer".
La història d'Irena Sendler
Va ser una de les integrants més actives del clandestí Consell d’Ajuda a Jueus a Polònia (Żegota). Des del començament de l’ocupació alemanya, Irena Sendler va ajudar als jueus. Una de les especialitats d’Irena Sendler era treure clandestinament del gueto als nens jueus i portar-los amb famílies no jueves de la zona de Varsòvia perquè tinguessin cura d’ells, les famílies rebien a canvi ajuda econòmica del Żegota.
L’octubre de 1943 fou arrestada per la Gestapo i la traslladaren a la presó de Pawiak, on fou brutalment torturada per extreure-li informació sobre les activitats que feia. Ella no va dir res i l’amenaçaren de matar-la. Els seus camarades de la resistència van subornar a un agent de la Gestapo i així va aconseguir ser alliberada el dia de la seva execució. Com oficialment estava morta, va haver d’ocultar-se durant el resta de l’ocupació. Malgrat tot, va continuar treballant clandestinament per a Żegota.
El 1965 fou honrada com a Justa de les Nacions
per Yad Vashem.
Conèixer aquesta història ens ha emocionat.
Aquesta història ens ensenya que s'ha de lluitar per la vida. Has d'ajudar perquè no hi ha res com salvar una vida.
Ens ensenya que hi ha gent bona que s'arrisca per ajudar els altres posant en perill la pròpia vida.
Ens enseya que mai has de deixiar de lluitar pel que vols, fent el bé.
REFLEXIÓ FINAL D'AQUEST TREBALL
Conèixer el que va passar durant l'Holocaust a través de les veus dels nens i nenes que ho patiren em fa valorar tot el que tinc i també em fa sentir a prop d'aquests nois i noies que lluitaren per sobreviure a l'horror nazi.
Tot el meu respecte i estima cap a ells, els que perderen la vida i els supervivents de l'Holocaust.
La vida després de l'Holocaust
Aquesta és una història commevedora que ens va agradar conèixer.
"Esperança de recuperar la pàtria"
“Aviat vaig haver de prendre una decisió sobre el meu futur. Davant meu s’obrien dos alternatives: una era aprofitar les oportunitats que m’oferien i continuar els meus estudis. Podria viure una vida pacífica en una societat progressista, amb el meu pare i la meva germana. No m’ho mereixia? Em deia a mi mateixa, després de tot l’horror per el que havia passat?
L’altre alternativa era la d’anar a Palestina (la terra d'Israel) amb el que anomenaven un vaixell il·legal i ajudar al meu Poble amb la seva lluita per la independència. Jo sabia el que m’esperava allà. Havia de renunciar al meu somni d’una educació i una professió i d’una vida tranquil·la i pacífica. Hauria de separar-me de la meva germana i del meu pare. Vaig passar moltes nits desperta pensant, sense saber que fer i sense atrevir-me a prendre una decisió.
Una imatge tornava a mi constantment: Recordava la meva infantesa, recordava veure als meus amics polonesos, caminant alegrament cap a l’escola, mentre nosaltres, les meves dues amigues i un noi jueu, caminàvem sols, temorosos dels insults, o d’escoltar “nois jueus, vagint-se a Palestina.”
Tots els records fluïen novament; parada a l’estació del tren a Sosnowiec, mirant com els jueus eren empentats com animals dins de vagons de ramat amb destí a Auschwitz, les cares de les dones i els nens resant tan sols per una mort ràpida; com a Bergen-Belsen vaig ser utilitzada com blanc de tir pels nazis.
Recordo també, com odiava al meu propi Poble per no assegurar un refugi per les generacions futures, i que segura estava que nosaltres, la generació més jove, havíem de lluitar per la nostra independència i la nostra alliberació de la por i la discriminació...
La meva decisió:... Si la gent com jo no hi anava, el futur pot estar novament en perill; jo aniré cap a la Terra d’Israel.
Finalment va arribar el dia. Vaig empaquetar les meves bosses. El meu pare i la meva germana m’acompanyaren al tren. Quan aquest entrava a l’estació, vaig veure com el meu pare estava plorant silenciosament.
“No ploris, pare, vaig tractar de consolar-lo. Aquest tren no va cap a Auschwitz, sinó a un lloc que evitarà que Auschwitz torni a passar, mai més. M’escoltes pare? I vaig saltar al tren.”
Java (12 anys), Polònia.
Israel
Vivències en un internat, a la França ocupada pels nazis
Film: "Adios muchachos". Louis Malle
És una pel·lícula inspirda en els rcords personals del propi director del film. La pel·lícula transcorre a un internat catòlic. Entre els estudiants hi ha un noi que es veu obligat a amagar la seva identidat jueva. Hi ha escenes que ens fan reflexionar sobre com poden mantenir-se i enfortir les amistats o bé, en funció dels prejudicis, com poden esquerdar-se i trencar-se.
Vam veure a classe la pel·lícula i per grups la van tornar a veure a casa per poder tenir una informació més precisa per completar el questionari que ens havia preparat la mestra. Després de nou a classe ho vam posar en comú i compartirem amb tots els grups les nostres observacions i reflexions al voltant del film. Hem parlat de l'amistat, de la por, de la solidaritat, la confinança, l'empatia, el respecte i la llibertat.
Testimoni. Mario Capecchi
Premi Nobel de medicina 2007.
Hem comentat la seva història,
la seva vida durant i després de l'Holocaust.
Els valors que hem descobert amb Mario Capecchi són:
- Perseverança
- Valentia
- Lluita
- Coratge
- Constància
- Adaptació
- Esforç
- Intel·ligència
- Esperança.