ELECCIONS A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA
ELECCIONS
A l’escola Arc iris ja de ben petits estem acostumats a fer eleccions, en fem per escollir els nostres delegats. Quan hem fet un gegant i capgrossos a l’escola, també hem fet votacions per escollir quin personatge o personatges ens representaria i hem fet votacions en moltes altres ocasions.
ELECCIONS A L'AJUNTAMENT DE
BARCELONA
El 24 de maig d'aquest any, hem tingut eleccions municipals a Barcelona i altres ciutats de Catalunya i d’Espanya, a més d’autonòmiques, no a Catalunya. Ens hem informat del que són i que representen les eleccions, qui es pot presentar, què són els partits, hem repassat que és cens, que vol dir vot en blanc, vot nul, etc. Hem comentat una mica les diferències entre els partits i analitzat els resultats.
Les nostres opinions, la dels alumnes de 6è, és un reflex del que pensa la nostra societat, opinions diverses, visions diferents de governar i de fer ciutat. Pensem que és important el respecte entre els partits tot i les diferències. Intentar que qui governi la nostra ciutat en minoria o en majoria pactant amb altres grups, ho faci de la millor manera, pel bé de tots. És important aconseguir que Barcelona sigui un lloc de convivència i creixement econòmic i que a més de repartir riquesa siguem capaços de crear-la pel bé de tots els ciutadans.
RESULTATS
Participació: 60,61%. Regidors total: 41.
Candidats:
Barcelona en Comú. Ada Colau.
CIU. Xavier Trias.
Ciutadans. Carina Mejías
ERC. Alfred Bosch
PSC. Jaume Colboni
PP. Alberto Fernádez.
CUP. Mª José Lecha
ANÀLISI I OPINIONS
Recull d’alguns textos sobre l’opinió dels alumnes.
En aquestes eleccions municipals de Barcelona hi ha hagut un gir cap a l’esquerra i una abundància de vots de joves, que han girat cap a l’esquerra, són els que no tenen feina i un futur incert, degut a la crisi.
La corrupció ha castigat partits com el PP, PSC i CIU.
Barcelona en Comú ha guanyat, però per sols 1 regidor de diferència amb CIU, en té 11 i per tenir majoria absoluta haurà de pactar amb altres partits d’esquerra, però no li serà fàcil ja que entre ells hi ha diferències, com ERC i la CUP que són independentistes i Barcelona en Comú no, o bé haurà de governar en minoria amb els seus 11 regidors, són molts pocs per governar, així que ho tindrà difícil, tot i que pot fer-ho.
Em sembla un canvi molt gran perquè Barcelona passarà d’una alcaldia quasi liberal a una alcaldia d’esquerra, espero que tot això surti bé, i espero que Ada Colau sigui llesta i creï riquesa i benestar i que poleixi una mica les seves aspiracions de partit i miri pel bé de tots els barcelonins. Hi ha també un altre problema, governar en minoria o pactar? La meva opinió seria pactar, però amb qui? CUP i ERC són independentistes, qui cedirà què?
Penso que és bo que hagi guanyat l’Ada Colau perquè crec que millorarà el tema de la crisi i ajudarà als immigrants i a la gent pobre d’alguns barris de Barcelona. Em refereixo als barris obrers o que no tenen molts diners. Crec que pot anar bé ja que porta idees clares.
Tot i que m’agrada que la Colau lluiti contra els corruptes i que no vol corruptes a l’Ajuntament de Barcelona, em preocupa el que farà amb una de les fonts més importants que té Barcelona, que és el turisme, els ingressos que això representa per la ciutat. Aquests diners que genera es poden invertir pel bé de la ciutat i dels ciutadans.
No se si es produirà un descontrol, ja que és difícil que Barcelona en Comú governi en solitari amb 11 regidors, si no aconsegueix pactar amb altre grups. Crec que ha guanyat la Colau perquè és molt d’esquerra i ara tot i que diuen que l’economia ha millorat, les famílies encara no ho noten i la gent jove no té feina. Jo crec que si la Colau fes les coses bé aniria bé per a tots, però si fa tot el que ha dit em preocupa, perquè no penso que vagi bé per Barcelona, així i tot cal estar esperançats.
HORARI LABORAL-HORARI ESCOLAR
Notícia
“El desembarcament horari”
Hem fet la lectura en petit grup d’aquesta noticia, després de buscar la idea principal, fer el resum i recerca d’informació sobre els horaris laborals i escolars d’altres països d’Europa, hem donat la nostra opinió en relació als horaris labores i escolars.
Pensem que els horaris dels adults a Espanya són excessius, són llargs i rígids, es treballen moltes hores, i això no vol dir que es rendeixi més. En general els pares i mares arriben tard a casa. S’hauria de flexibilitzar la jornada laboral i poder arribar a casa quan els nens surten de l’escola, com fan altres països, Alemanya, Finlàndia, Suècia..., Aquí els pares i mares no tenen temps per estar amb els fills.
Estaria bé que l’horari dels adults fos de les 8 h fins les 15:30 h., o poder fer horaris flexibles, així els pares tindrien una estoneta fins que arribessin els nens de l’escola per acabar feines de casa o descansar. Molts cops quan arriben els pares estan cansats i no tenen ganes de jugar amb nosaltres o alguns pares o mares quan arriben a casa ja és l’hora en que els fills han d’anar a dormir.
És evident que el Parlament hauria d’aprovar una llei per tal de millorar l’horari laboral i conciliar-lo amb l’escolar, tots seriem més feliços.
MAUTHAUSEN.70 ANIVERSARI ALLIBERACIÓ
MAUTHAUSEN,
70 aniversari de l’alliberació d’aquest camp de concentració.
El 5 de maig de fa 70 anys els nord-americans alliberaven Mauthausen (Àustria), l’últim camp de treball i extermini en mans dels nazis.
Entre els presoners catalogats com “enemics polítics” del Tercer Reich, hi havia uns 7.500 republicans espanyols, dels quals dos terços perderen la vida.
Mercès a Francesc Boix, fotògraf, republicà espanyol i supervivent del camp, va salvar de la destrucció una col·lecció de fotos que va condemnar els assassins nazis que negaven els seus crims. Els va amagar en diversos llocs fins a l’alliberament, es a dir, dos anys i mig.
El 10 de maig d’aquest any, l’antic camp de concentració nazi de Mauthausen va acollir una multitudinària cerimònia internacional per commemorar el 70 aniversari de la seva alliberació i homenatjar als seus 200.000 presoners, sols van sobreviure la mitat.
ENTREVISTA A DAN JAMES
ENTREVISTA AL DAN JAMES
EL NOSTRE PROFESSOR DE CONVERSA EN ANGLÈS.
A la classe de conversa d’anglès amb el Dan, el nostre professor, vàrem parlar d’identitat i ell ens va explicar que la seva família venia d’Ucraïna, eren jueus que van anar a viure a Canadà, on ell va néixer.
Aquests dies estem llegint testimonis i històries d’infants jueus que van viure l’Holocaust i en saber que el Dan era jueu li hem volgut fer una entrevista.
1. Where were your parents from? And your grandparents?
2. Why did your family move to Canada?
3. At school, did you have any problems to be Jewish?
4. What’s the name of your village or town, in Canada?
5. Did you eat Kosher, in Canada? And in Barcelona?
6. Did you celebrate different festivities like Shabat or Januká, with your family when you were in Cananda? Which one was your favourite festivity?
7. What do you remember about Bar Misva?
8. Did your grandparents speak Yiddish?
9. Did any relatives of you suffer the Holocaust?
10. Why did you settle down in Barcelona?
El Dan ens ha explicat que els seus pares són de Canada. Els avis materns de Canada i besavis d’Irlanda i els avis paternes d’Ucraïna, de Zhitomar.
La família del seu pare va anar a viure a Canada per escapar-se dels “Progroms”, que va tenir lloc a Rússia i la família de la seva mare marxaren d’Irlanda per la plaga de la patata que hi va haver allà.
El Dan anava a l’escola Stittsville (Ottawa, Canadà), li feien buling per ser jueu, era l’únic jueu que hi havia en aquella escola. Es barallaven amb ell, molts cops simplement per ser jueu. Tenia dos amics a l’escola, un era indi i l’altre era un noi de color.
El Dan vivia juntament amb la seva família en una granja, en un poble que es diu Stittsville a la província de Ontario, ciutat Ottawa. Quan vivia al Canadà, a casa seva es menjava Kosher. Amb els seus pares, germans i família celebraven Shabat, Januka, Pesaj, ... La festa de Pesaj l’hi agradava molt, era espectacular, es reunien tota la família a casa de l’àvia, unes 30 persones.
Recorda de la Bar Misva, la lectura de la Torà, el pànic que sentia per haver de cantar, per bé que no va cantar, però el més important per ell és el que significa la Bar Misva, el pas de nen a adult (als 13 anys), significa que ja pots fer les Miztvots (preceptes, manaments), és el fet de fer el bé, sense esperar recompensa terrenal. El seu besavi parlava Yiddish i els seus avis també.
Alguns familiars del Dan patiren l’Holocaust, però no la família directa. La majoria de tiets del pare i cosins, van ser assassinats al camp d’extermini d’Auschwitz. Un d'ells es va salvar i portava el braç tatuat amb un número, li van fer els nazis al camp d’Auschwitz.
El Dan va arribar a Barcelona el 1991, va venir de vacances i va fer un curs per aprendre espanyol. És músic, va conèixer altres músics, va trobar feina, li va agradar molt Barcelona i s’ha quedat a viure aquí. La seva dona és catalana, ell parla català, té una filla de 3 anys i ara fa poc acaba de tenir un fill.